Comparteix:

IRPF no residents en territori espanyol

Descripció

La forma en què una persona ha de tributar a Espanya es determina en funció de si és o no resident fiscal en aquest país.

El fet de ser o no resident fiscal té afectació a la retenció d’IRPF a aplicar a la nòmina:

  • A la persona que acrediti la residència fiscal a Espanya se li aplicarà la legislació general de l'IRPF des de la data de la presentació.
  • En cas de no acreditar la residència fiscal a Espanya se li aplicarà la legislació com a no residents ,i per tant, el tipus general del 24% d'IRPF fins que transcorrin 183 dies dins de l'any natural, a excepció que pugui acreditar que és resident fiscal a un país de la UE, o Islàndia i Noruega. En aquest últim cas seria el 19%.

En general, la Agència tributària, considera que una persona és resident al territori espanyol quan es doni qualsevol d'aquestes circumstàncies:

  • Que romangui més de 183 dies durant l'any natural (en el propi any del desplaçament o a l'any següent si el desplaçament té lloc en una data que faci impossible assolir els 183 dies durant aquell any), a territori espanyol. No s´hauran de computar les estàncies temporals a Espanya quan aquestes siguin conseqüència de les obligacions contretes en acords de col·laboració cultural o humanitària, a títol gratuït.
  • Que arreli a Espanya el nucli principal o la base de les seves activitats o interessos econòmics de forma directa o indirecta.
  • Que resideixin habitualment a Espanya el cònjuge no separat legalment i els fills menors d'edat que depenguin d'aquesta persona física.

Per tant, es pot tenir permís de residència o residència administrativa en un Estat i no ser considerada resident fiscal en el país.

Com acreditar la residència fiscal

  • La residència fiscal, només s'acredita mitjançant un certificat oficial expedit per l´Autoritat Fiscal competent del país que es tracti.
  • La residència fiscal a Espanya, es pot acreditar amb el certificat de residencia fiscal que expedeix l’Agència Tributària.
  • La residència fiscal a un país de la UE, o Islàndia i Noruega es pot acreditar amb un certificat de residència emès per les autoritats fiscals del país d’origen, en castellà o en anglès.
     

En cas de no presentar cap document, el Servei de Personal aplicarà el % corresponent com a no resident fiscal durant els 183 primers dies de cada any en que no s’acrediti la residencia a Espanya. Un cop transcorreguts 183 dies amb contracte laboral dins l’any natural, el Servei de Personal aplicarà la retenció d’IRPF que correspongui, com a resident fiscal.
 

Les persones interessades en avançar l’aplicació del IRPF com a resident fiscal, podem tramitar amb la AEAT, el model 147, mitjançant el qual, la AEAT, després d’analitzar el cas, pot determinar que UPC retingui com a resident fiscal, encara que no es reconegui la residencia fiscal pròpiament.

Per sol·licitar-ho, han de presentar el model 147 juntament amb un certificat de l’empresa on consti:

  • El reconeixement de la relació laboral com a treballador.
  • La data d’inici de la prestació de treball en territori espanyol.
  • El centre de treball i adreça del mateix.
  • La durada del contracte de treball.
  • La prestació de treball en territori espanyol es prolongarà més de 183 dies en l’any natural.

La persona interessada haurà de sol·licitar aquest certificat al Servei de Personal a través del Gestor de Serveis: PUC - Personal (Punt únic de contacte).

Com tramitar-ho

Per poder aplicar la retenció d’IRPF com a resident fiscal a Espanya la persona interessada ha de presentar al Servei de Personal el model 145 juntament amb la documentació acreditativa de ser considerat resident fiscal a Espanya:

  • Certificat de residència fiscal, o bé
  • Resolució AEAT, amb la resposta a la tramitació del model 147.

Aquesta documentació s'haurà de presentar a la seu electrònica mitjançant el següent formulari: “Incorporació documentació a l’expedient de personal“.

Convenis subscrits per Espanya per evitar doble imposició

Aquests acords permeten que les persones físiques no residents evitin la doble fiscalitat a Espanya i el seu país de residència. Els interessats han de sol·licitar la seva aplicació específicament, i hauran d´acreditar la seva condició de “No resident” aportant el certificat actualitzat emès per les autoritats fiscals del seu país de residència, en el seu defecte poden presentar un certificat de residència de la unitat familiar.
 
Un cop complertes aquestes condicions, el tipus de retenció serà l'indicat en el corresponent conveni de doble imposició.
 
Països amb els que Espanya ha signat convenis per evitar la doble imposició:
 
UNIÓ EUROPEA: Alemanya , Àustria , Bèlgica , Bulgària , Rep. Txeca , Dinamarca , Rep. Eslovaca , Eslovènia , Estònia , Finlàndia , França , Grècia , Hongria , Irlanda , Itàlia , Letònia, Lituània, Luxemburg , Malta , Països Baixos , Polònia, Portugal, Regne Unit, Romania , Suècia.
 
RESTA D'EUROPA: Croàcia , Islàndia , Macedònia, Noruega , Rússia , Suïssa, Turquia , Antiga URSS ( Aplicable a Ucraïna, Bielorússia , Moldàvia , Geòrgia , Armènia , Azerbaijan , Kazajstan, Turkmenistan , Uzbekistan , Tadzhikistan i Kirguizistan.), Sèrbia, Albània, Xipre, Bòsnia i Hercegovina, Andorra, Montenegro.
 
AMÈRICA: Argentina , Bolívia , Brasil , Canadà , Xile , Cuba , Equador , Estats Units , Mèxic, Veneçuela, Jamaica, Colòmbia, El Salvador, Trinidad y Tobago, Rep. Dominicana, Costa Rica, Panamà, Barbados, Uruguai, Perú.
 
ÀSIA: Corea , Xina , Emirats Àrabs Units , Filipines , Índia , Indonèsia, Iran , Israel, Japó, Tailàndia , Vietnam, Malasia, Aràbia Saudí, Kuwait, Singapur, Pakistan, Bahrein, Qatar, Hong Kong, Oman, Síria. ÀFRICA: Algèria , Egipte , Marroc, Tunísia, Senegal, Sud-Àfrica, Cap Verd, Namíbia, Nigèria.
 
OCEÀNIA: Austràlia , Nova Zelanda.

Enllaços d'interès

Normativa de referència

Normativa estatal

Per fer una consulta...

Posem a la vostra disposició, com a contacte preferent, el Gestor de Serveis: PUC - Personal (Punt únic de contacte).

Responsable de la gestió

Servei de Personal

 

Darrera actualització: 29/05/24